Connectant peces soltes: àmbits, records i jocs d'infància

El record sorgeix com un illot, una peça solta a l'espai de l'oblit. Altres vegades apareix com un arxipèlag que la memòria reconstrueix recorrent i connectant peces soltes, que es curen com fils invisibles, fràgils, evanescents.

Tractarem d'apropar-nos, avui com adults, als llocs i els temps de la nostra infància, als llocs viscuts -domèstics, rurals o urbans-, a aquells àmbits de les nostres infàncies que juguen avui amb nosaltres com el nostre ser infantil va jugar amb ells.

Clara Eslava

Clara Eslava, Pamplona (1972) és arquitecta per la Universitat de Navarra UNAV (1998), i obté el doctorat en teoria del projecte a l'escola d'arquitectura de Madrid, UPM (2015) amb la tesi Huellas de la infancia en el impulso creativo. Ámbitos primigenios, dirigida per Juan Navarron Baldeweg. Sòcia fundadora de l'estudi Eslava y Tejada arquitectos, enfocat en projectes de paisatge urbà, l'arquitectura educativa i espais de joc, des de l'encontre entre infància, naturalesa i ciutat. Col·labora com a docent amb diferents universitats connectant els camps de l'estètica, l'arquitectura i el disseny. Investiga sobre els Territoris de la infància amb diverses publicacions en mitjans especialitzats en l'art, l'arquitectura i la pedagogia.